dilluns, 24 de desembre de 2012

"L'Estany", Ressenyes

Sector amb 33 vies des del 6a fins al 8b, orientació Sud, amb un calcari de qualitat on predomina l'escalada tècnica.
És un sector molt ben conservat així que mantinguem el lloc net d'escombreries, paper de WC, pintades, "cleques"...
Accés: Carretera BV-4243 de Berga als Rasos de Peguera, uns metres abans del càmping Font Freda girem a la dreta en direcció Espinalbet  (Corbera), per una pista asfaltada molt estreta (atenció amb ciclistes, excursionistes...) durant uns 3 Km fins a Corbera. Un cop aqui aparquem o es pot continuar 600m per pista forestal no sempre en bon estat.
Des de Corbera caminem per la pista uns 600m on trobem l'altre pàrquing i continuem 400m per una pista tancada amb una cadena, el sector el trobem a la nostra dreta.








 





dimarts, 27 de novembre de 2012

El Rusc i el Sectoret, Rasos de Peguera

Aquests petits sectors es troben a la zona dels Rasos de Peguera. Per accedir deixarem el cotxe uns 400 metres abans d'arribar a l'estació dels Rasos, d'on surt una pista a mà dreta, que ens portarà fins als sectors en 10 i 15 minuts.




El Sectoret es troba just en una corba a l'esquerra, on hi ha el desviament que baixa a les Agulles. Hi ha 4 vies (encara es pot obrir alguna més).




 



 
El Rusc el trobem caminant 5 minuts més per la pista,  és un petit sector amb 9 vies des de III fins a 6a. Orientació Sud
 

 
 
 
 

dimecres, 17 d’octubre de 2012

"Pilar Sud-Est", El Tastanós - Gotzera

Via Pilar Sud-Est -Gotzera- 170m 6C ED+
 
Nova via als Cingles de Gotzera, concretament a l'extrem dret del cap de Tastanós.
 
La idea d'escalar aquest pilar sempre apareixia quan, amb la llum de la tarda, ressaltava d'una manera desafiant.
La bellesa d'aquest marcat esperó, vertical i desplomat, és similar al compromís que assumirem alhora d'afrontar-lo....l'escalada és molt severa, exposada i sinuosa.
 
Malgrat això és una via bonica i es desenvolupa en un gran ambient vertical. Per ments obertes!
El primer llarg és molt compromès donada la qualitat de la roca en el primer tram, i la distància de les assegurances en general!
 
Atac: al peu del pilar, sobre d'un bloc. Evident. Tascó abandonat visible!
 
L1: Arribar al tascó, (V+ expo) i escalar en tendència a la dreta fins a un gran pont de roca. (V expo). Afrontar la travessia d'esquerres per la vira, evident.
Un cop acabada la vira, passar a l'esperó (6b expo),i pitonar. Seguir pel mur de bona roca vertical. (6b+).
Arribats a una bauma petita, muntar el gran pont de roca.
Passem per l'esquerra i tornem a la dreta per pujar pel diedre cec (6a). continuar en tendència a la dreta direcció una savina petita que tanca un diedre desplomat. (6b)
Muntarem reunió passada la savina, sobre bones peces en unes fissures paral.leles.
 
L2: progressar amb tendència a la dreta, per roca bona, fins a la gran bauma. (6a). R en un bloc.
 
L3:travessia a l'esquerra i superar el desplom pel punt més dèbil. (6b. pitonatge invertit, difícil de veure). Aquí passem a la cara oest de l'esperó i seguint d'esquerres per roca bona, montarem reunió en una fissura guapa sota d'una placa taronja molt marcada a l'esquerra.
 
L4: escalar direcció el diedre, protegir-nos en aquest i afrontar la travessa fins a la marcada fissura.
Recta amunt. (6c) Tram guapo!
Passar un altre desplomet per l'esquerra (6a)i guanyar el diedre passat una alzina gran.
(Reunió opcional recomanable)
Seguir el diedre en tècnica mixta, (herbes, i terra).
Bona protecció sobre fissures netes. (V+) Un cop a la repisa marxar a la dreta i muntar R.
 
L5: sortir en direcció dreta cap a un petit diedre fissurat. (III)
Un cop superat (6c) assolir el cim sense més complicació.
 
Per repetir-la tot i els seus 170 metres, contar amb una jornada llarga i intensa!!!
Un joc de pitons més que recomanable!
 
- que la comoditat no ens abstregui de l'autenticitat... -
 
 

 
 
 
 
 
 
 

divendres, 21 de setembre de 2012

"Kaplan", Cingle de Cal Pigot


VIA KAPLAN 120 m    6A    D+
 
En aquest salvatge indret, s'acaba d'inaugurar el contrafort esquerra, amb una vieta sense gaires pretensions però bonica i senzilla.
Accessible i amb números de ser la recomanable del sector en aquest grau i estil, ideal per al.lucinar amb aquesta roca tant peculiar.
Incomptables fissures de totes mides i formes, i uns cantells d'escàndol ens permeten pujar per tots els desploms, amb lliure i amb una dificultat ocasional de com a molt 6a.
Val la pena posar peces profundes i a caldo, no més que altres llocs, però la roca no té una duresa suficient per llançar-les sobre qualsevol cantonada!
Dir que el 2n llarg comença una mica selvàtic però el final creiem que compensa!

A la via hi ha tot el material fix necessari. Un clau al tram vertical de L2 ,on no s'està massa bé per tasconejar, i la R2 equipada amb dos pitons també.

ATAC: A l'esquerra de l'evident canal ,direcció al sostret triangular de L1. Cal arribar a una grades mig penjants caminant!

Dedicada a tots aquells que van viure i viuen, investigant per una cosa tant vital per nosaltres.
Les mans!
 
salut i cargolines!
 
 
 
 
 
 




divendres, 3 d’agost de 2012

"Esperó M.T.V.", Roca Gran de Ferrús

Nova via situada a la part dreta de la Roca Gran de Ferrús, oberta en solitarí pel Lluis Parcesisa aquest juliol.






Més informació: http://romanticguerrer.blogspot.com.es/2012/07/nova-via-lespero-mtv-la-roca-gran-del.html

dimarts, 10 de juliol de 2012

"Caracremada", Roca Gran de Ferrús


La via està situada a l'extrem esquerra de la paret, molt a prop del coll. Uns 160m d'escalada una mica assilvestrada.

1r  llarg  50m, reunió en un arbre
2n llarg 30m, reunió en una fissura + 1 bolt
3r llarg 45m, vigilar amb el fregament + 1 bolt
4t llarg 40m, cintes per arbres

Descens cap a l'esquerra i al camí.

Material:  Semàfor d'Aliens
                Càmalots 0'75, 1, 2, 3
                Bagues llargues



 


                                Sortida 1a Reunió

     

                                                                       Últim llarg


diumenge, 1 de juliol de 2012

Via "Dels Abduïts", Roca Gran de Ferrús

Via equipada el Juny del 2011. Està situada a la dreta de la Izzabelle. Després del primer llarg de 60m hi ha una gran feixa de 70m  amb un pas de IV,  es pot ensamblar o fer una R intermèdia en un arbre.

La via està equipada (es pot portar algun Alien encara que no son imprescindibles) però NO és una via "esportiva", les assegurances estan lluny amb algun tram expo.

El descens es fa caminant cap a l'esquerra a buscar el camí de baixada.








 
                                      Primers metres




                                                                                                     2n llarg

 

dissabte, 23 de juny de 2012

"Cap i Pota", Roca Gran de Ferrús

Nova proposta culinària a la dreta de la Conill amb Tapioca... placa, fissura i diedre... cap, pota i morro...
 
Es va començar en solitari i s'ha acabat com s'ha pogut... moltes visites, vivacs, borratxeres, hamaques que peten i molt bon rotllo en aquest indret màgic.
Es pretenia minimitzar l'expansió i qui sap si no se'n ha acabat abusant... ja direu.
Malgrat tot, té algun tram vibrant !
 
Dedicada als que pretenen rebentar aquest entorn, als que porten duros de fora i els qui s'han venut els horts dels seus avis...
 
També pels amics de la Unió Excrusionista de Montserrat, que van darrera d'aquest projecte.
 
A tots,
 
Bon profit!




dijous, 14 de juny de 2012

Malpàs de Taravil, Ressenyes

Accés: Carretera de Berga a Solsona (C-26), cap al Km.134 trobem un trencall que indica Capolat, just a l'alçada d'un hotel-restaurant. Continuem per aquesta carretera, a uns 2 Km trobem un trencall a mà dreta que ens indica Capolat, i 2 Km després arribem al sector.
Podem aparcar en un espai passat el sector, vigilar no entorpir el pas de camions i tractors.

Orientació S - SO. Roca conglomerat. Equipat amb parabolts i reunions amb anella.

Mantinguem el sector net d'escombreries, paper de WC, pintades, "cleques"...








dimecres, 21 de març de 2012

"Taladru pel quadru", Busa

Nova via situada a la muralla sud de Busa, a l'extrem esquerra.
100 metres d'evidents fissures, a través de les quals es pretenia obrir una via de lliure i sense foradar.

Aproximar pista amunt resseguint el cingle, fins a on surt l'antiga pista a mà dreta, seguir-la i pujar una mica abans de les vies "Costo de agosto" o la veïna "Regne del camalot".
A uns 20 metres a l'esquerra de la via "dels maquis", grimpar fins a les últimes alzines. La via s'enfila per la fissura ample.

Es pretenia i es va intentar fins que la nostre motivació i la qualitat de la roca no donava per més.
És un indret espectacular, però els que hi han escalat alguna vegada sabran que la roca varia constantment i que l'escalada no sempre és agradable...
Així que vam decidir anar fent amb escalada combinada fins a R2 on es va quedar el projecte abandonat durant més de un any.

La mandra que feia reempendre l'escalada i sobretot repetir el llarg ferregós d'artificial ens va fer oblidar-nos'en durant massa temps. Segurament si haguéssim fixat cordes tot hauria sigut diferent, el cas és que vam accedir fins a R2 des de dalt i ens vam adonar que aquella fissura de sortida no era tant dolenta. Un cop escalada creiem que és un dels millors llarg d'aquestes contrades, per qualitat de la roca i moviments i escalat íntegrament en autoprotecció i sense falta de claus.
Fan falta molts catxarros per escalar-lo (segur que els forts passen amb menys), però el que està clar és que la recompensa ha estat gran.

Pel que fa als graus, està tot tal qual es va obrir. (evident). Intentant  alliberar fins que ens vam adonar que L2 no tenia cap sentit.
Creiem que és difícil d'escalar en lliure sobretot per la qualitat de les peces en un tram, i en un altre perquè la roca senzillament és fang tirant a bo.

Dir que L3 si que es va obrir en lliure però es podria escalar en artificial sens clavar, segurament amb un A2/V o alguna cosa així...
  
...llastima que un llarg tant bo estigui tant amunt... 










dimarts, 7 de febrer de 2012

Meranges del Berguedà

Meranges del Berguedà (o Empedrats) està situat entre els pobles de la Pobla de l'Illet i Castellà de N'hug, i al límit del Parc Natural del Cadí Moixeró. Per aquest fet cal que siguem molt respectuosos amb l'entorn, amb les èpoques de nidificació i sobretot abstenir-nos d'anar amb qualsevol maquinària sorollosa de qualsevol tipus per les parets. Cadascú farà el que li sembli, però d'això depèn que pogeum seguir visitant aquestes parets durant molt de temps...

Orientades al sol, ideal de tardor a primavera, tot i que l'alçada ens pot regalar algun dia més.

Totes les vies s'han obert sense material fix, ni expansius ni pitons i creiem que és la manera de fer-ho amb un indret així,on de ben segur no hi hauran desequipaments ni massificacions.
Els que busquen grans parets ja saben que no és el seu lloc, la vegetació i les feixes aquí també hi són.

Escalada sobre plaques calcaries de molt bona qualitat en general, amb algunes fissures variades i foradets curiosos. Cal dir que en algun cas molt puntual, es ressenyen ponts de roca que no estan equipats, senzillament, per la quantitat i facilitat de muntar-los. Aquells necessaris, que ens indiquen el camí o laboriosos de muntar els trobarem llaçats.

Les vies que aquí comentem s'han obert durant la tardor passada, i creiem que no n'hi havien d'abans. Hi ha alguna via més de fa poc i varios projectes pendents d'encadenar que els mostrem com a tal...
Mica en mica completarem el post.

Els graus i metres de llarg tant ajustats com hem sabut...
  
     

SECTOR CENTRAL

TOTXONET: És el sector "friky" de la zona. 5 vies de grau variat, de 5è a 7a d'autoprotecció. Dos projectes pendents a la part esquerra. Reunions rapelables, revisar els grans ponts de roca i prevenir corda o cordinets per canviar si cal.



1- Projecte inacabat que ataca la gran placa...

2- Fissura Reyes-Pont.  Oberta per Natxo P. i Guillem R. Ressegueix la fissura a la dreta de la placa, fins a sortir per la placa de la dreta. Molt herbosa en general, sembla ser la menys recomanable del repertori.
Un foc de friends fins 3, algun tascó, i anells.

3- No paxaran NA-NO.   Noel A. i Natxo P. Via interessant, entra per un bonic diedre evident (V-6a), al peu de la gran xemeneia. !r llarg curt (15-20m) fins al muntar reunió al boix, sota de l'esperó desplomat. El 2n llarg s'enfila pel desplom, amb un grau més agraït del que aparenta (6b) i supera la gran placa de dalt,on la dificultat disminueix, fins al final d'un tímid pilar on monta reunió. l llarg de sortida, creua la minicanal herbosa i supera l'extrem dreta de la placa guapa quadrada. Via recomanable.
Tascons petits i mitjans, joc de friends fins4, micros.

4- Els banys de cal Costeta.  Adrià C. i Natxo P. La primera via oberta en aquesta paret. El primer llarg, (6b+) demana intuïció i moure's bé per placa. Peces a caldo. Ressegueix una gran arcada que al seu final caldrà superar el diedre , i arribar a la reunió. El grandiós pont de roca on muntarem es veu des del peu de via. El segon llarg, continua pel diedre, i uns 25 m després monta reunió a l'esquerra de l'esperó. Evident. El 3r, surt per la placa, bons forats i bones peces fins al mur final on guanyarem el gran pilar, sense massa complicació. Via recomanable.
Joc de friends complet fins 2 (3,4 opcionals) tascó petit-mitjà i un bon grapat d'Aliens del verd al vermell o taronja. Anells per ponts

 









PILAR DRET

5. Collons de regateres. Adrià C. i Natxo P. Gran vieta. Dos llarg per repetir de tant en tant. Evident línia des de la pista en un pilar solitari, a la dreta de la muralla central. Primer llarg per una fissura esplèndida i fàcil V+/6a, que ens ports sobre el primer pilar per un desplom de roca brutal. La reunió és un pontàs de roca amagat prop la canal, que caldrà montar, per anar bé amb cinta plana.

El segon llarg fa un bon flanqueig, assegurat amb un petit pont de roca i algun friend, i d'aquí cap a dalt no fa falta dir res més! Friends complet fins 3, (4 opcional) tascons petits-mitjans, i joc complet de micros.






SECTOR DRET

6. Més bolets i menys parets. Gemma M. Arç P. i Adrià C. Guapa via, ressegueix un seguit de fissures als 2 primers llargs, i l'esperó ben marcat fins el cim després. Comencem per un diedre  amb una fissura evident, on a la meitat tenim la opció de posar el friend del 4 i seguir, (roca cutre i una mica a pèl) o un cop col.locat el num.4 marxar d'esquerres amb bon canto i posant alguna peça. La sortida torna a ser comuna i franca. Val la pena muntar la R darrera ells boixos en uns grans ponts de roca en una repisa molt còmode, i així encarar el llarg clau sense fregament. L2 vertical, amb algún passet picant puntual, quan s'acaba la gissura, surt a montar la R abans de guanyar el pilar....! La resta és un llarg llarg fins al cim, per un esperó ben guapo.
Friends complet fins 4, algún tasconet,i micros,anells per ponts.








divendres, 20 de gener de 2012

"Font Freda", Berga

Actualitzacions del sector de la Font Freda. Es tracta de tres vies que ens trobem al costat del camí, abans d'arribar al primer sector.

Hi ha un projecte pendent d'equipar a l'esquerra de tot, i els graus son orientatius. El peu de via és petitet, pla, recollit i molt agradable,  tot i ser cara sud,  a l'hivern el sol hi toca a partir de les 12 i aguanta tota la tarda,